L´entorn

Vista des de Cal Candi

Si busquem la comarca al mapa, veurem entre altres coses que s’estén damunt de dues grans unitats fisiogràfiques: 

EL PREPIRINEU al nord i la DEPRESSIÓ CENTRAL al sud. Això configura un Berguedà dividit en dues parts: L’Alt Berguedà de caire muntanyós i un Baix Berguedà de formes més planeres.


    Des de la seva part més septentrional fins al sud, el riu Llobregat neix i travessa tota la comarca, donant-li a més un caire especial, doncs MENA directament les aigües a mar, contràriament al sector occidental del Pirineu Català on els rius van a parar a la conca de l’Ebre.


 Vista des de Cal Candi


     És principalment entre les altes conques del Llobregat on s’inclouen un conjunt de muntanyes de gran importància que, despreses de la serralada pirinenca, superen altituds de 2000 metres. Per l’elevació de la muntanya i la configuració del sistema orogràfic, ofereix en el seu conjunt totes les belleses naturals que poden reunir-se a la muntanya.

     L’Alt Berguedà està format de l’oest a l’est per l’altívola i llarga serra del Cadí i del Moixeró del qual s’estén la Cerdanya, des de l’extrem occidental, a mig camí entre la Canal del Cristall i elComabona, fins la Tossa d’Alp al nord i les estribacions de la serra de Montgrony a l’est.


    Quant als límits meridionals, estan senyalats per les muntanyes i cingleres dels Rasos de Peguera,Ensija, el Verd, Catllaràs, etc., al sud de les parets de les quals es perd el caràcter muntanyenc tot estenent-se derivacions d’ordre inferior pel Baix Berguedà (serra de Picancel).

     Aquests límits formen un aspecte homogeni sota el punt de vista muntanyenc, ja que totes les serres que hi estan compreses, tenen un lligament, estenent-se en totes direccions i donant origen a les més diverses i belles formes del relleu, amb alteroses muntanyes com el Moixeró (2028 m); Penyesaltes (2260m), la Tossa d’Alp (2531), el Puigllançada (2406), el famós Pedraforca (2479) i les serres del Verd (2274), d’Ensija (2307), Rasos de Peguera (2067), Catllaràs (1776) i el Cadí.


A Vilada hi ha el PR-C 147, un sender de petit recorregut i de traçat circular, que recorre els voltants del municipi, destacant el més rellevant. Passa just per davant de Cal Candi i també pel nucli urbà de Vilada, sortint del Parc dels Gronxadors, passant per l’església de Sant Joan, la Creu de Roset, la Mina de l’Aigua, la Font de l’Arç, el Castell de Roset, la Roca de la Gotzera, el Forat del Vent, la Vila de Martins, la Font del Ferro, la Sala, la Font del Sofre, el Molí del Cavaller, creua el Rec de la Font del Sofre, arriba a Vila-Rasa on hi ha Cal Candi, continua pel Clot de la Devesa, i retorna a Vilada.


A prop de Vilada hi passa el GR-241, un sender de gran recorregut, de traçat circular amb origen i final a Borredà, passant per ermites i esglésies de gran valor arquitectònic, com la deSant Jaume de Frontanyà. Aquest GR té una llargada de 55 km i comparteix traçat amb el GR-4 des de Borredà fins al Santuari de la Quar. Entre La Quar i Sant Jaume de Frontanyà, passant pel Cobert de Puigcercós, el GR-241 segueix un tros del traçat de la Riera de Merlès, protegida com a Reserva Natural Parcial. 


    L’itinerari del GR-241 és el següent: Borredà – La Quar – Sant Martí de Boatella - Cobert de Puigcercós – Sant Jaume de Frontanyà – Serra de Fajabranca – Puig Lluent – Collada de Grau Pedrís – Collada Fonda – Sant Romà de la Clusa – Coll de la Plana - La Nou de Berguedà – Collada de Vinyoles – Pla de Clarà – Roca de la Gotzera – Vilada – Santa Magdalena de Gardilans – Borredà.


    El GR-4 (Puigcerdà – Montserrat), des de Borredà segueix en direcció nord-est, passant per Castell de l’Areny, fins arribar a Sant Romà de la Clusa, on es troba amb el GR-241 un altre cop.